La Maçoneria i els moviments obrers.

Encara que la idea de la fundació de la "Primera Internacional", va ser proposada en un local de la maçoneria londinenca, el 5 d'agost de 1862, ...aquest binomi no va cabar d'anar bé; la maçoneria no hi participà especialment, encara que subscrivís la idea d'unir en una organització tots els treballadors de món, esglaó de la futura unió de la Humanitat, es a dir, la fraternitat maçònica.

Cal demanar-se en primer lloc, qui havia posat més impediments perquè la classe obrera tingués un accés fàcil a la maçoneria: si bé aquesta mateixa, exigint-hi un nivell cultural acceptable i unes cotitzacions que difícilment podien satisfer un jornal proletari, o, contràriament, les organitzacions obreres, que no s'interessaren en la maçoneria donat el seu caràcter interclassista, moderat, equívocament deista o espiritualista i, en definitiva, burgès.

El messianisme secularitzant de la maçoneria, pretenia respectar tots el drets (incloent-hi el de la propietat), i harmonitzar-los mitjançant el diàleg, l'exemple i la pedagogia; política que forçosament tenia que topar, amb les organitzacions obreres més radicals o revolucionàries, que veien en l'ordre, poca cosa més, que el braç de burgesia lliberal, antagònica als interessos de les classes treballadores.

Tot i així, van haver algunes llotges compostes per obrers, i la participació de personatges significants del món obrer, tan de l'obrerisme reformista, com del cooperativista.

En aquest camp, la Maçoneria participa una vegada més en un moviment social progressista, però les eines de treball que utilitza, són massa lentes per l'obtenció d'uns resultats, que les urgències vitals del proletariat de l'època (anarquista, comunista i revolucionari), troba inviables. Ha tingut que passar un segle amb dos guerres mundials ( i una civil en Espanya), per trobar-se en una situació, a on el representants socials i empresarials "pretenen respectar tots els drets (incloent-hi el de propietat), i harmonitzar-los mitjançant el diàleg", per arribar a acords assumibles per totes bandes.

Resumint, i tornant al principi, es podria afirmar que el problema de la participació obrera en la Ordre, ha desaparegut. Encara que la maçoneria ha continuant exigint als seus candidats, un nivell cultural acceptable, la societat actual dóna als seus membres un nivell mitjà educatiu, normalment suficient; en quant a les cotitzacions a pagar, l'augment del nivell de renta individual del país, ha fet que també ha deixat de ser un problema per l'accés a la maçoneria, l'aspecte económic per pràcticament qualsevol treballador, a poc que estigui disposat no anar-se'n massa lluny de vacances, o a canviar-se el cotxe un any més tard :-).