La Maçoneria i el Feminisme

Aclarit en l'apartat anterior "La dona", que el tema sobre l'admissió de la dona a la Maçoneria, encara no està aclarit per banda d'algunes Obediències, però (que penso) que s'acabarà aclarint :-), es passa a esbossar la relació de la maçoneria amb la dona, no tant com membre maçona (encara que també), sinó com membre de la societat del darrer terç del Segle XIX.

L'abisme que separa els mons masculí i femení, comença a fer-se incòmode a l'home, a partir d'un moment concret, que es pot situar per Catalunya en les dècades de 1870-1880. Els líders més preclars del ventall progressista català, on sempre es pot constatar la presència maçònica, prenen consciència que en la seva trajectòria progressista, estan deixant endarrere la meitat del món i de les seves pròpies famílies. El maçó, el lliurepensador, el republicà o l'àcrata, senten la divisió entre els dos sexes, fins el punt que es veuen abocats a donar solució a un conflicte, en que l'església té un paper rellevant. D'una banda els homes tenen l'enemic dintre del seu llit, ja que la dona és l'aliada i el portaveu del capellà; d'altra, el capellà té accés a la vida íntima de cada llar i de tot el que es fa i desfà. Apartar la dona del catolicisme, per extirpar l'enemic en la seva pròpia casa, es converteix en un objectiu sobre el que es posen ha que treballar.

El primer moviment "feminista-masculí" centra la recuperació de la dona per a la causa de l'alliberament social, objectiu amb el que coincideixen amb les primeres feministes, i amb la mateixa vehemència, que és la necessitat d'apartar a la dona del catolicisme.

Ni a Catalunya ni enlloc en tot l'Estat, no hi ha ha un moviment sufragista a la manera anglosaxona, i es per això que uns dels sorprenenets camins que van servir per vehicular a la dona als moviment feministes, vénen per uns fenòmens avui en dia pràcticament desapareguts, però de forta implantació en reunions socials de l'època: l'esperitisme, i en menys mesura el lliurepensament; tots dos molt vinculats a la maçoneria i que permeten el naixement del moviment d'emancipació de la dona, al nostre país.

Malgrat el problema sobre l'acceptació de la dona a la Maçoneria esmentat al principi, hi ha constància permanent de la seva presència en les llotges catalanes. A part de les "llotges d'adopció" per a dones, hi ha constància de dones treballant a Llotges amb els homes; Ángeles López de Ayala, és l'exemple més important de les feministes dins i fora de la maçoneria, i era afiliada a Llotja Constància com secretària i amb el grau 30è, apareix també Clotilde Cerdà Bosch (filla de l'urbanista Idelfons Cerdà), Isabel Zwonar, Dolores Zea, Júlia Aymà etc.

A Girona tenim constància d'una dona, Agustina Taverner Blanquet, “Lluna” de nom simbòlic de la llotja "Luz" de Figueres, i d'una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.

Es pot concloure, que encara que la presència de les dones a les llotges no va ser mai gran, tampoc es podria considerar exclusivament testimonial, si més no, per la relevància d'alguna d'elles; que la Maçoneria cercant la coherència, va entendre que no es podia deixar a la dona fora de les nous moviment progressistes, i tan per aquesta raó, com per deslliurar-se del problema que representava la seva pròpia dona, com font d'informació i com portaveu del capellà a casa, va promoure tota mena d'activitats per començar a caminar cap a la igualtat entre els dos sexes.

També en aquest binomi "Maçoneria / dona" es poden resaltar alguns aspectes comuns als altres vists fins ara:
-Són els maçons que amb el seu treball en la recerca d'una societat més lliure i més igualitària, promouen i recolzen moviments socials avantguardistes en la seva época, però d'origen aliens a la Maçoneria; en aquest cas el Feminisme
-Prendre consciència del llarg camí recorregut. En la II República les dones ja van poder votar com els homes, i com s'ha anat incorporant a la universitat, al món del treball, en la participació en càrregs de responsabilitat (polítics, administració, empreses) i veure en els debats de la nostra societat actual si s'han arribat a assolir els objectius, després de 130 anys.