UNES REFLEXIONS PER COMPARTIR...

VIVIM EN UNA ERA D'ABUNDÀNCIA i comoditats físiques, conduïm  grans automòbils, parlem incessantment pels nostres mòbils, ens entretenim amb DVDs, mengem en restaurants més  sovint que la nostra llar, i considerem TOTES les comoditats de la vida com un dret de naixement.

 No obstant això, MOLTS de nosaltres ens sentim insatisfets i espiritualment buits. On és el  problema? Hi ha alguna cosa que falta en les nostres vides? Si la resposta és SI, serà què NECESSITEM més del que ja en tenim de sobres?... o necessitem alguna cosa radicalment DIFERENT ?

 No serà que necessitem una manera diferent de mirar al món que ens envolta i a nosaltres mateixos? No necessitarem UN SENTIT que justifiqui la nostra existència que no té res a veure amb màquines i comoditats? No necessitarem un coneixement sobre el QUÈ ÉS REALMENT IMPORTANT en la vida, la confiança en què tal coneixement (necessari) està al nostre abast, així com la possibilitat de posar-hi aquest coneixement en pràctica?

 Hem tingut un èxit remarcable manipulant les lleis físiques. Mitjançant la ràdio, la TV, els radars, ordinadors, Internet, i altres dispositius electrònics, hem conquerit les distàncies i el Temps. En el que fa als viatges, fins i tot a l'Espai exterior, hem arribat a un grau d'eficiència i velocitat sense precedents. Dotzenes d'instruments sofisticats orbiten la Terra, enviant-nos informació sobre condicions i esdeveniments dels que seriem ignorants d'altra manera, o portant missatges  instantanis d'un hemisferi a l'altre. Estem agraïts amb raó per aquests assoliments, que demostren tan clarament la persistència intel·ligent de la Humanitat per investigar en els secrets del nostre  incommensurable ric i complex Univers, i per utilitzar les forces que abunden en ell.

 En aquests assoliments, l'exactitud i la precisió són essencials, i les emocions personals són irrellevants pel progrés tecnològic .

 Però quan es tracta del VIURE, la història és DIFERENT . En les nostres relacions amb altres éssers humans, i al que fa a la nostra pròpia salut, al nostre de treball i temps lliure, no apliquem la mateixa intel·ligència i realisme . Per què no? Tal vegada per la mateixa naturalesa del VIURE, Perquè no podem ser tan precisos  com ho som quan mesurem un procés físic.

Potser el procés de viure és considerablement DIFERENT al de la Ciència i la tecnologia perquè  requereix una ALTRA MANERA de mirar-ho i de relacionar-se amb el món. Malgrat el nostre progrés en Ciència i Tecnologia, no hem investigat encara els aspectes més importants de la vida            -els misteris del naixement i la mort, de l'alegria i la tristesa, de la llibertat i el Destí -  amb la mateixa intensitat que hem investigar l'Univers físic.

 Avui en dia el món està canviant a una VELOCITAT desconcertant, i no només en Tecnologia sinó també en la manera que el considerem . Noves teories i descobriments científics troben lloc dintre del coneixement humà; noves filosofies reten homenatge a la ment humana; estranyes i sorprenents idees estan emergint en la religió; estudis en psicologia estan desvetllant els enormes i intricats potencials de la consciència humana. Estem vivint en un temps de canvi de paradigmes, que fan una bretxa al nostre normal i estable equilibri . (Algeo, " Presència l'Aurora ")

 Forçats a sortir dels estrets compartiments de les creences tradicionals cap a aquest ineludible remolí de canvis, potser ens sentim perduts i confosos . Els ensenyaments que en una època no es qüestionàvem ja no ens serveix de suport. Ni tampoc podem trobar un terra ferm amb les nostres creences pel que fa a l'univers físic . Cerquem significat i direcció per a les nostres vides , un enteniment més profund de la nostra pròpia naturalesa, una comprensió dels grans i primordials misteris de la vida mateixa. Intuïtivament, sentim que en el cor de tot ha d'haver alguna cosa fonamentalment veritable i eterna, una cosa que perduri a través de tots els canvis evolutius, cosa de la qual, aquests canvis són només la seva expressió.

 La Maçoneria pot ajudar a qui s'interessa per ella, a trobar un significat en l'aparent caos de la vida. L'estudi d'una determinada selecció d'autors maçons, filòsofs i corrents de pensament antigues i també modernes, permet aprofitar amb plaer un coneixement que poc a poc converteix en llum el que abans era foscor.  

 La Maçoneria està arrelada en principis primigenis i per tant, essencialment atemporals, i encara que en la seva essència romanen constants en els seus rituals i tradicions, en les formes en que  que s'adquireixen a la nostra llotja, es mira de compatibilitzar aquesta tradició amb noves maneres de ser ensenyades.

  Certament, que la Maçoneria no té la possessió exclusiva d'aquesta saviesa primigènia que, per altra banda, sempre ha estat al lliure abast del pensador que l'ha cercat amb esforç i treball. Tanmateix, amb el simbolisme i la seva interpretació, com la seva eina principal de treball, junt amb la llibertat absoluta de consciència que es promou entre les dones i homes que  integren  les nostres llotges, permeten iniciar un camí emmarcat en un context de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, que facilita un sentiment de plenitud als seus membres, que respon plenament a la pregunta plantejada al principi.

  La informació facilitada, esmentada més a dalt, no són més que reflexions fetes per determinades persones, corrents filosòfiques o escriptures considerades iniciàtiques, però que en tot cas, solament hauran de veure's com una hipòtesis a tenir en compta. Solament amb el nostre discerniment s'haurà de decidir sobre la seva validesa. Atès el seu component metafísic, mai s'haurà d'esperar la seva comprovació fefaent com en un laboratori, però si fent servir el nostre discerniment, creiem que són certes perquè es poden verificar per la nostra pròpia experiència, serviran per  donar la llum necessària en temes que d'una altra manera queden sense resposta.  

 Les paraules de K.Gibran en el seu assaig sobre "Autoconeixement" són apropiades per tenir-les present :
No diguis "He trobat la veritat" ,
Sinó més aviat " He trobat una veritat . "
No diguis " He trobat la sendera de l'ànima" ,
Sinó més aviat " He trobat l'ànima petjant el sender. "

 S'ha dit en repetides ocasions que estudiar els grans principis universals requereix una classe especial d'esforç mental, que involucra "La creació de nous solcs cerebrals”. No sempre és fàcil per a nosaltres, amb les nostres ments condicionades, sotmetre'ns a tan rigorosa empresa, però un cop que ens sobreposem a la nostra reticència i inèrcia, podem trobar en això la més emocionant aventura de les nostres vides .

Hay que reconocerle a la sociedad mercantilista y superficial en la que vivimos y a sus principales creadores, la habilidad y el buen hacer que han tenido convenciéndonos de la necesidad de vivir una vida de comodidad, sin esfuerzos, una vida con la misma temperatura en invierno o en verano, y sobre todo sin la necesidad de pensar.
Nos han convencido de que comprando este o aquel producto seremos libres, por que la libertad esta en escoger lo que te ofrecen, siempre y cuando lo puedas pagar, y eso ha arraigado tanto en nuestra conciencia, que nos hemos auto-esclavizado a esta idea, y a diferencia de los antiguos esclavos que siéndolo por obligación, tenían
la esperanza de dejar de serlo y en ese objetivo ponían la vida, nosotros nos dejamos la nuestra para seguir en ese circulo perverso de ganar mas para gastar, aunque para conseguirlo tengamos que emular a Mephisto.

Es cierto que la masoneria no es la unica forma de luchar contra esta nueva forma de esclavitud, pero lo que valoro y me atrae es que la masonería lo que hace es ayudarte a plantearte todo lo que das por sagrado, para que desde tu interior renazcas y valores realmente lo importante, pero siempre desde tu propia conciencia, desde tu verdadero yo interior.

Andeta escrigué:... y a diferencia de los antiguos esclavos que siéndolo por obligación, tenían la esperanza de dejar de serlo y en ese objetivo ponían la vida, nosotros nos dejamos la nuestra para seguir en ese circulo perverso de ganar mas para gastar...

Molt bo! :-)

Me ha gustado mucho esta reflexión; ya que va en sintonía con esas diferentes versiones de la vida que tienen muchas personas donde se sustituye una carencia emocional, afectiva o espiritual, con algún elemento material.

La educación actual (desde hace ya bastante tiempo), nos "forma" en relación "a tener" y no "a ser", el complemento del hogar, muchas veces tampoco se tiene, encontrando frente a la TV el refuerzo sistemático del mundo materialista; y nuestra generación, que ha sido formada bajo esos equivocados principios, probablemente, en gran parte, seguirá "la cadena de errores" con la siguiente generación.

Tal vez, si gestionamos la carencia de otra manera, de una forma más reflexiva y sincera, buscando qué es lo que realmente se necesita en un momento determinado y no intentando llenarlo de cosas materiales mientras nuestro corazón se vacía, a través de esa gestión más interior, trascenderemos de esta chatarra que se quedará en este plano, pero nos dejará sus vicios en nuestra maleta espiritual, hasta que sepamos irlos desechando por el camino.

Apprenticius escrigué:
Tal vez, si gestionamos la carencia de otra manera, de una forma más reflexiva y sincera, buscando qué es lo que realmente se necesita en un momento determinado y no intentando llenarlo de cosas materiales

...en la meva opinió, aquesta és una de les claus...

Realment he trobat molt interessant la lectura.
He de dir per pròpia experiència que quan busques fora la felicitat mai serà completa i sempre existirà el moment en que trobaràs la buidor absoluta.
La pau interior crec que s’aconsegueix quan el que aparentes ser i realment ets és el mateix o quan sents, penses i actues és el mateix. Però aquest estadi és difícil d’aconseguir; fa falta recerca de coneixement però sobretot aplicar-ho i experimentar-ho amb nosaltres mateixos fent propis els coneixements que aprenem.
Crec que la maçoneria ajuda molt en aquest camí de transformació d’un mateix en recerca de la llum.

PD. Avui en dia la neurociència esta fent molts descobriments relacionats amb la consciencia.

jona escrigué:...
He de dir per pròpia experiència que quan busques fora la felicitat mai serà completa i sempre existirà el moment en que trobaràs la buidor absoluta..

...i tant que ens costa entendre això! ... :-)

La veritat es que la Societat que ens envolta i nosaltres mateixos, no som feliços amb la materialitat amb que convivim en el nostre dia a dia.

Tenim massa, quan podríem sobreviure amb molt menys. Només quan optes per rebutjar les materialitats que omplen la nostra vida, n'aprens de valorar el que tens, n'aprens a cuidar el que t'envolta i aprens una lliçó de vida que t'acompanyará fins el moment de la partida, cap a l'altre món.

I crec que part d'aquesta filosofía es un esglaó per aprendre a ser feliç, perque la felicitat es un aprenentatge. Si aprens a ser feliç, aprens a valorar el que estimes, pertant ja et pots considerar l'home més ric del món.

La riquesa dels béns materials no lliga amb la felicitat, no van agafades de les mans i tampoc es poden ajuntar, es com el principi químic de l'aigua i el oli, que no es poden emulsionar.

La felicitat es una assignatura, que no s'ensenya a les escoles, ni enlloc; la felicitat es forma en un mateix i en la capacitat que té cadascún en veure la vida amb una "altra perspectiva"que aquesta és molt diferent a la que ens venen com estratégies de marquéting en els mitjans de comunicació.

Soc novata al forum i la veritat es que no sé ben bé com funciona el vostre sistema, pero us felicito per haber trasmés aquesta reflexió.

Benvinguda i moltes gràcies per felicitar-nos per l’espai, encara que aquesta felicitació va de tornada per la teva reflexió:

andie escrigué:
La felicitat es una assignatura, que no s'ensenya a les escoles, ni enlloc; la felicitat es forma en un mateix i en la capacitat que té cadascún en veure la vida amb una "altra perspectiva"que aquesta és  molt diferent a la que ens venen com estratégies de marquéting en els mitjans de comunicació.

Tant de bo a les escoles poguéssim ensenyar a ser feliç, ja es molt complexa ensenyar a ser ciutadans i moltes vegades no s’aconsegueix.
Tal com dius la capacitat de veure la vida d’un altre manera, podria ser:
* Que davant d’una adversitat puguem veure un camí d’esperança o il·lusió (resiliència) és el que ens aporta una part de la preuada felicitat.
* El que no depenguem del que diran els demes per fer el que creiem que hem de fer ens aporta més felicitat. Comprar el cotxe que necessitem (4 rodes, ...) no el que volem ensenyar als demes.
* El que puguem gaudir dels petits detalls quotidians, un peto del fill, un comentari d’un company de feina, una carícia de la parella, un somriure d’una persona al ascensor, ... ens aporta felicitat constant i simple.
Crec que podríem fer una llista de que es veure la vida d’un altre manera, segur que aprendríem dels altres i veuríem que tots veiem coses diferent, però en el fons totes tenen l’amor com a protagonista.

Una abraçada per escampar la felicitat.