Risto m'ha parlat!

Diumenge, 10 de novembre del 2013

Aquesta és una invitació a una vida més fotuda, però més plena. Això és un bitllet de tornada a un món molt i molt millor. Si la teva intenció és seguir llegint-me sense més ni més, millor que ho deixem en aquesta línia. Perquè no t'agradarà gens tot el que segueix, o potser no et disgustarà, però t'incomodarà. De veritat, no passa res, no perdis el temps ni me'l facis perdre a mi. Perquè si segueixes endavant, tingues en compte que avui penso donar-te una recepta infal·lible per sortir de qualsevol gris. I tot gràcies, o més ben dit per culpa, d'una paraula, d'un imperatiu, d'una acció.

Compromet-te. Deixa de dir i comença a fer. Surt de la contemplació i de paraules com les d'aquest text i passa directament a l'acció, molt més bruta, dolorosa i imperfecta, però autèntica, de veritat. Un compromís és el braç armat de la intenció. És temps transformat en dedicació. És oposar-se frontalment a qualsevol inèrcia. Declarar-li la guerra al que està predestinat. Fer-li la vida impossible al ja es veurà.

Compromet-te. No hi ha res que valgui la pena sense un compromís que sumar a la vida. Algun dia en mesuraràs la intensitat en la quantitat i qualitat dels teus compromisos. I alheshores pot ser que ja sigui massa tard. Un compromís respira pel mateix lloc per on respires tu. Així que si vols que arribi viu a demà, compromet-te, sí, però fes-ho ja. Avui. Now.

Compromet-te. Busca una causa, que és una altra manera de dir enemic, i vés-hi al darrere. I si no en busques una, sinó moltes, encara millor. Poden ser grans, immenses i inabastables, però també enemics petits i quotidians. Tant és. L'important és que els declaris la guerra i posis la teva energia i el teu talent al servei d'aquesta batalla. Pot ser que avui no guanyis; d'acord. Però ni t'imagines fins a quin punt creixeràs pel camí. Si a més aconsegueixes que la por no et guanyi, no estaràs mai sol, i algun dia, molts, junts, sereu indestructibles. Ha passat abans. I tornarà a passar. Amb tu o sense tu.

No prometis tant i compromette. Estigues disposat a equivocar-te una i mil vegades però sempre en aquesta mateixa direcció. Demostra-li al fracàs que per a tu és només un mer tràmit, paperassa en el teu camí cap a l'èxit. I cau. I torna a caure. Que si el teu compromís és prou gran, no et farà falta ni ajuda per aixecar-te.

Compromet-te. I compromet els altres. Fica'ls en l'embolic. En un compromís, sí. Ells són com simpatitzants d'UPD, estan desitjant militar tot i que encara no ho sàpiguen. Busquen el mateix que tu, el mateix que qualsevol ésser humà, moltíssimes coses que poden resumir-se en dues: transformar-se i transcendir-se. I necessiten gent que estiri, que els faci creure, somiar i, cap enrere, ni per agafar impuls. Com va dir el mestre Yoda, fes-ho o no ho facis, però no ho intentis.

Ah, i no et preocupis per complir. Complir és de fluixos. Ja veuràs com el que es compromet no es conforma amb això. El que es compromet va sempre per nota, i no perquè ningú l'hi obligui, li surt així. La seva única nota possible és la que ressona amb dos bemolls, la que queda a l'auditori fins i tot quan ja s'ha apagat la llum.

Aquesta setmana he tingut la immensa sort de conversar amb gent de tota mena. Un expresident del Govern en ple acte de contrició literària. Una monja dominica contemplativa, revolucionària i herètica. Un cuiner d'èxit anat a més. I l'únic que se m'acut és escriure't aquest missatge perquè t'afanyis. Perquè comencis el teu compromís de seguida.

Com més aviat ho facis, abans et convertiràs en qui realment ets.

I llavors, i només llavors, et sorgirà l'únic dubte raonable del que s'acaba de comprometre de veritat.

Per què he trigat tant.

per Risto Mejide