La Maçoneria i la dona

Encara que no és un tema especialment indicat per comentar-lo a una persona, que solament està cercant informació per veure si dóna el pas per entrar a la Maçoneria, per la seva relevància social, i per la seva incidència en la Maçoneria, penso que té de saber que la acceptació de la dona dintre de la Ordre, no és unànim, degut a que tradicionalment s'ha dit que ..."un maçó, és un HOME lliure i de bones costums". El que s'exposa a continuació, és solament reflectir la meva opinió personal (penso, que molt compartida, encara que segur, amb diferent matisos), sobre perquè és compatible la preséncia de les dones i la tradició.

No ens embrancarem aquí en el debat encara molt vigent, sobre si la dona, pot o no, ser maçona. Primer, per què en el meu taller hi han unes quantes germanes que treballen com tothom, i segon per compartir plenament el criteri mantingut per bons mestres, en el sentit de que les "fites" (llindars tradicionals, que limiten les normes maçoniques, i conegudes en anglès per "landmarks"), eren i tenen de ser, fruit de la tradició i per tant, transmesos de manera oral, entre qui té autoritat per transmetre'ls i el que té el dret de rebre'ls.

Les "fites" o llindars tradicionales, al haver-se transcrit sobre paper ( i encara que fent tothom un esforç, s'admeti que puguin ser totes, i les mateixes) , van perdre unes característiques bàsiques essencials: Una formal, que era obvia, deixaven de ser transmeses pel boca-orella, entre el mestre i l'aprenent o fadrí, impedint poder afegir tota mena d'explicacions addicionals i respondre a totes les preguntes que es poguessin fer, perquè l'esperit de les "fites" o llindars tradicionals, quedessin ben gravats en la memòria del receptor... perquè a partir del moment que quedaven fixades en un text, perdien la riquesa dels matisos que donen la possibilitat d'obtenir respostes a les preguntes fetes. L'altre característica essencial perduda, és de fons; es tracte de la pèrdua d'una "elasticitat" mínima, però indispensable, que permetia a les "fites", mantenir el seu esperit original, encara que amb la possibilitat de incorporar matisos que les feien ser plenament vigents i funcionals en cada moment.

Tan sols hagués estat necessari una reunió d'un nombre senars i reduït de les autoritats màximes, en la interpretació d'aquelles "fites" orals, asseure's al voltant d'una taula en una cambra adequada i confortable, i petar la xerrada una estona fins arribar a un acord interpretatiu, de fins a on arribava l'esperit d'un "fita" en concret, i com havia que interpretar quin era el territori delimitat per la línia intangible que uneix AQUESTA fita amb les ALTRES (única manera de delimitar un territori); per poder ser aplicades a una nova situació específica. ... i aquí pau, i allà glòria.

Quants problemes s'hagués estalviat la Maçoneria, si les "fites" haguessin continuat amb la "rigidesa elàstica" d'un costum consuetudinari, en lloc de la "rigidesa rígida" d'una llei estricta, que sembla no tenir cap parlament reconegut que la pugui modificar, i que també sembla que no permet cap interpretació, que no sigui la textual.

No deixa de ser curiós, que un país com Anglaterra que ha renunciat a tenir una constitució escrita (com la resta del Món), a favor de la costum consuetudinària i la tradició, fos també el país que al crear la Maçoneria especulativa, sacrifiqués la costum consuetudinària de les "fites" creades per la tradició, per fer-ne una rígida i tancada Constitució (constitucions d'Anderson).