Narcís Monturiol

NARCIS MONTURIOL ESTARROL, l'inventor de la primera nau submarina del món. Maçó

Nasqué a Figueres el 28 de setembre de 1819, segon dels cinc fills del matrimoni de constructor de bores de vi Joaquim i Marianna. Com que el primogènit s'inicà en l'ofici del pare, en Narcís com era costum, el destinaren a l'església i de petit aprengué llatí amb el rector de Vilabertran. No obstant això, d'adolescent va voler ser advocat i com que la única facultat a Catalunya que restà oberta després de l'ocupació filipista al 1714, era a Cervera, s'hi traslladà i es llicencià en Dret.

Traslladat a Barcelona, esdevingué gran amic del republicà francmaçó empordanès Abdó Terrades, formant part de la redació de "El Republicano" seguidora de les idees d'Etienne Cabet i on els lemes Llibertat, Igualdat i Fraternitat, apareixen magistralment redactats en tots el articles de Monturiol. Alhora que amb molts dels seus companys com els germans Montalvó, Frances Sunye, Joan Rovira, Francesc Orellana i Josep Ansel Clavé, entre altres, varen iniciar-se en l'Obediència Universal del compàs l'escaire i a plomada.

En Monturiol era un activista polític nat, comptant poc més de 20 anys, participaven les bullangues dels anys 1843-43 amb en Clavé, Martí Carlé i altres francmaçons, els quals es van enfrontar decididament i sense manies a totes les decisions que prenia el govern de Madrid.

Posteriorment van enderrocar la Ciutadella de Barcelona i la lluitga entre obres i burots al Portal de l'Àngel, desembocà en una insurrecció, fent replegar l'excèrcit a Montjuïc, des de on el general Espartero durant 12 hores, feu bombardejar implacablement la ciutat.

La rendició i posterior repressió dels residents de Barcelona amb el "Republicano" clausurat, va obligar a Monturiol com a capità de la Milícia Nacional, que fou la última en lliurar-se, s'exiciés a la vila de Cadaques, realitzant alguns viatges i estades clandestines a Perpinyà.

Amb les instgruccions per correspondència del gran pintor Martí i Alsina, en Monturiol, ben dotat manualment per al dibuix, arribà a assolir un perfecció pictòrica notable com a retratista i assagista. Mentre pintava un quadre a prop de les Illes Medes, el trasbalsà el fet de veure un jove grec recol·lector de corall que el treien ofegat de l'aigua sense poder-lo retornar a la vida.

Aquestes persones es submergien a pulmó lliure, dins la mar, per arrencar el corall, vendre'l i poder malmenjat ells i llurs famílies. Monturiol que a més de polític, impressor, advocat i moltes altres coses més, poseïa l'enginy d'inventor, havent dissenyat i fet màquines de fer cigarretes, d'imprimir llibres ratllats, etc... es veié capaç de construir una nau submarina protectora per tal que els recol·lectors de corall no arrisquessin la vida i així va néixer el primer ICTINI.

Lp'esmentada nau-peix, essencialment, era un barril amb costelles de fusta dins d'un altre, inspirat en el sistema de botes que feia el seu pare a Figueres i en el qual, ella també hi havia treballat... i l'Ictini, com a prototipus de submergir-se a la mar, obtingué un èxit superior i com ningú no l'havia aconseguit abans.

Com que no exisitne els motors ni les bateries elèctriques, els moviments i les maniobres, eren a base de suc de mongetes, és a dir, de pedals i manubris moguts a mà. Tampoc i havia generador d'oxigen per a la respiració humana.

S'entrava al casc desprès d'haver respirat a fons i amb una espelma encesa, per tot control de mesura de l'aire que quedava a l'interior, Així, quan la flama s'apagava, ràpidament s'alliberava el llast de la nau i en Narcís sortia amb la cara entre groga i verda.



No obstant això i amb tots els inconvenients, la navegació submarina a pos metres de la superfície era un fet, i això animava a tots els companys de Monturiol perquè perfeccionés i fes uns submarí de més envergadura destinat fins i tot a accions de defensa de les costes, en cas de guerra.

Es constituí una societat explotadora anomenada "La navegación submarina", els principals accionistes de la qual eren, Monturiol, Font, Altadill i cia. Resolen la respiració a bord, mitjançant un generador d'aire i un purificador que descomposava clorat de potassa, diòxid de manganès i llimadures de ferro, en proporcions adequades que, constanment, reciclaven 24m cubics 14 vegades per hora, eliminant l'anihidird carbònic tòxic. Cal esmentar que això, es va resoldre d'una manera genial l'any 1860.

Les dificultats creixien per manca d'ajuds econòmics que el govern espanyol havia promès i que mai no van arribar. Si els "Ictinis" haguessin estat presents, les colònies de Cuba i Filipines, no s'haurien perdut, donat que els vaixells nord-americans haurien estat absolutament vulnerables als atacs dels submarins inventats per un català.

Malgrat el perfeccionament introduit per l'ingenier i gendre d'en Monturiol Josep Pascual Deop i comprovat pel general Dulce en el curs de les proves en aigües d'Alacant en presència dels Ministres de Marina i Foment, Srs. Zavala i Cervera, per l'absoluta manca de mitjans econòmics, la societat va fer fallida i l'Ictini va haver de desballestar-se i vendre'l a preo de ferralla.

Narcís Monturiol, morí pobre, incomprès i desenganyat a Sant Martí de Provençals (Barcelona) el 1885, acollit tendramet com un vell polític rondinaire i desenganyat, però que seguia inventant un sistema per conservar-la carn a base de sal morra.

Passà els ú/ltims anys de la seva vida ala llar de la seva filla. Fou enterrat al cementiri de Poble Nou, traslladan-se posteriorment les seves despulles a Figueres, la seva vila natal.

Qujan els llibres" d'Història d'Espanya" parlen que l'inventor del submarí, 30 anys més tard que els Ictinis haguessin maniobrat en públic a la Mediterrània, i diuen que Isaac Peral va ser el "primer inventor español del submarino", als catalans se'¡ns regira l'estómac.

Només ens resta el consol de l'honest desmentiment del propi Peral que, donant proves que també fou un autèntic germà francmaçó, afirmà en una carta autògrafa que es conserva al Museu Empordanès de Figueres, que tot el mérit era del seu admirat Monturiol que malgrat que ell, tot i essent Oficial de la Marina, sense l'obra la "Navegación Submarina" de Monturiol ni tan sols hauria pogut traçar una línia del projecte, que malgrat haver estat subvencionat pel govern espanyol, també ha trobat una mor digna a les drassanes de "La Carraca" de Cadis.

Únicament, el que resta del submarí projectat per Peral, que per l'evolució tecnològica comptava amb motors i bateries elèctriques motrius, ha tingut el privilegi que l'Estat no l'hagi venut com ferralla. Per això, juntament amb certes històries, deuen voler conservar-les com tal.

Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Monturiol