LES PERSONES

La millor de les idees si no es posen a la pràctica, a través de l'acció, serveixen per ben poca cosa.

Són els homes i les dones els que amb el seu treball poden convertir en realitat l'objectiu de la Maçoneria. La major part, de manera anònima, en el seu cercle professional, social, familiar. Per una minoria, des de tribunes públiques: com polítics, intel·lectuals, escriptors, periodistes, etc.

És interessant destacar que la influència que ha tingut la maçoneria sobre les societats no ha estat amb la seva intervenció directa com Institució, sinò que ha estat per les actuacions personals dels seus homes i dones, que han volgut aplicar els seus valors ètics, filosofia i coneixements com maçons, al seu treball personal o/i de la seva professió, o participant en organitzacions socials de tipus, sindicats, partits polítics, ateneus, moviments feministes, cooperatives, escoles públiques... encara que normalment, dels considerats progresistes o d'esquerres.

Entre els maçons gironins, cal destacar per la seva actuació pública, a un President de la Generalitat de Catalunya, a part de diferents Concellers de la Generalitat, l'inventor del submarí, escriptors, periodistes, el creador del primer partit republicà a Espanya, pedagogs, i fins i tot, algun terrorista amb sentència ferma per atentat contra el Rei.

A continuació hi ha una breu nota bibliogràfica d'aquests gironins, indicant el seu lloc de neixement. Sempre que es pot, hi ha un ellaç que permet ampliar les dades biogràfiques de cada un d'ells.

Abdó Terrades i Pulí (1812-1856) Figueres

Creador del primer partit republicà a Espanya, és un dels principals impulsors de la revolució democràtica entre 1840 i 1855, autor del popular himne revolucionari La Campana, fou repetidament empresonat, represaliat i exiliat; alcalde constitucional de Figueres; autor d’una paròdia teatral antimonàrquica, Lo rei Micomicó, també molt popular, i d’una novel·la romàntica.

Una escriptora aventurera. Maçona

Aurora Bertrana i Salazar (Girona 1892 - Berga 1974). Va ser una dona avançada als seus temps, romàntica i aventurera.


Maria Aurèlia Campmany que va estudiar el personatge, afirma que va ingressar a la maçoneria, però que no va passar de la iniciació donat que, al poc temps, va abandonar la institució. És possible que aquesta decisió la provoqués el seu temperament inquiet i encuriosit per la vida, o per l'esclat de la guerra civil. En tot cas, no en tenim més dades. Filla i educada pel també escriptor i periodista Prudenci Bertrana, un home summament inconformista; és va convertir en una dona molt independent que, als quinze anys ja viatjava sola i va quedar marcada per sempre, per un gran afany de llibertat i un gran amor per la independència. Estudiant de música a Chamonix, Suïssa, va ser fundadora de la primera "jazz-band" femenina d'Europa. Casada, va passar tres anys a la Polinèsia, d'on sorgeix el seu primer llibre "Paraisos Oceànicos", en el que critica acerbadament el colonialisme, i defensa un model de relacions humanes basats en la llibertat. En aquell temps, la obra va constituir un cas insòlit. Defensora de l'emancipació de la dona, va ser amiga de Carmen Karr. Critica la moral burgesa i els convencionalismes i afirma que "la dona ha de treballar i instruir-se". A partir de llavors, no deixa d'escriure també com a periodista. Referint-se a l'art d'escriure deia:"El primer que s'ha de fer en la vida és viure-la, desprès, en tot cas, escriure-la.


Cap als 30 anys, viatja sola amb la màquina de fotografiar per Casablanca, Fes, Tetuan, Rabat i Marràqueix, intentant captar gràficament, tipus humans, formes de vida i paisatges bells, encara no espatllats pel turisme, que ja havia començat.


Encuriosida per tot allò que en aquell moment era pràcticament desconegut, els seus escrits són brillants, escrits en un idioma admirable, d'una gran agilitat periodística i una enorme riquesa literària. L'obra "El Marroc sensual i fanàtic" traspua la calor del Magreb, la presència obsessiva de l'arena del desert, dels oasis, la bellesa de l'Atles. Però per damunt de tot, Bertrana investiga el misteri de la dona musulmana, fa el retrat literari de l'harem, excitant presó de dones, la prostitució d'ambdós sexes i l'altra forma de viure la feminitat pròpia de l'islam.


Esquerra Republicana de Catalunya la inclou a les seves llistes com a candidata, a les eleccions de 1933. Fa amistat amb Andreu Nin, Pau Casals, Pompeu Fabra...


Però no trigarà a esclatar la guerra, i com tants, s'ha d'exiliar. Va a Suïssa, a on passa fred i gana. Malgrat això, un cop que un oncles seu li envia des de Xile 1000 Francs suïssos de l'època, baixa a Perpinyà, al camp de concentració de St, Cebrià i se'ls gasta amb aliments i roba d'abric per aquella pobre gent.


En els seus escrits va tocar tots el temes, els animals, el fracàs matrimonial i autobiografies com "Memòries fins el 1935" i "Memòries de 1935 fins el retorn a Catalunya".


Torna a Barcelona el 1948 d'on no se'n tornarà a moure i continurà escrivint.

Eusebi Corominas i Cornell (1849-1919) Corçà Baix Ampurdà

Periodista i polític republicà federalista; director de la Publicidad durant trenta anys, president de l’Associació de Premsa de Barcelona, diputat.

Jaume Compte i Canelles (1897-1934) Castelló d’Ampúries.

Polític i ideòleg independentista, socialista revolucionari i sindicalista; participà en el complot de Garraf; morí defensant des del CADCI la proclamació de l’Estat Català feta per Companys.

Més informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Compte_i_Canelles

Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1998) Figueres

Polític independentista i obrerista; col·laborà en l'activitat insurreccional i política de Macià; secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes, comissari de Propaganda de la Generalitat, des d'on contribuí molt a internacionalitzar el plet de Catalunya i la causa antifeixista; periodista i escriptor polític de gran influència; a l'exili, tingué també una intensa activitat en la premsa sud-americana.


Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Miravitlles_i_Navarra

JOAN MARIA BOFILL, Secretari d'Hisenda en la I República. Maçó

Joan Maria Bofill membre de la Llotja Llum de Figueres, permet conèixer la realitat entre la maçoneria i el republicanisme.

Director de “El Ampurdanés” diari republicà federal de Figueres, era també President de la Societat Coral Erato, Catedràtic de Física i Química en l’institut local des de 1880, regidor i més tard alcalde de Figueres (amb 15.500 habitants en aquella època).

Grau 18 i Orador, Bofill formava part amb el nom simbòlic de “Adan” de la llotja Llum de Figueres, a on per cert, figurava una dona, Agustina Taverner Blanquet, “Lluna” de nom simbòlic i dos germans protestants, ambdós grau 18, Alejandro (mestre) i Luis López Rodríguez (pastor).

Bofill tenia una dilatada militància republicana.Durant el Sexenni democràtic, desprès de la seva participació en el primer Centre Republicà de Sevilla, va participar activament contra les quintes de Barcelona en 1869.

Proclamada la I República fou Secretari d’Hisenda i ocupà càrrecs de confiança amb els dos primers presidents, Estanislau Figueras i Francesc Pi i Maragall.

President de la Generalitat en l'exili. Maçó

Nasqué a Sant Feliu de Guixols, 24 d'occtubre de 1874, en una família d'hostalers, va fer els seus primers estudis a Sant Feliu. De ben jove, i seguint la trajectòria familiar, s'identificà amb el republicanisme federal, de manera que ell i son pare foren els impulsors del Centre Republicà Federal Català, de Sant Feliu, i també membres de la lògia maçònica local Gesòria, mentre que el seu germà Francesc dirigia el setmanari El Programa.


Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrés espanyol.


Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya des de 1938 al final de la Guerra Civil. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França)

Martí Barrera i Maresma (1889-1972 ) La Bisbal de l’Empordà

Sindicalista i polític, dirigent de la CNT, director de Solidaridad Obrera, diputat, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, des del qual càrrec acomplí una bona tasca harmonitzadora dels interessos de classe, amb convenis col·lectius avançats; durant la guerra, president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, càrrec que exercí amb gran sentit de justícia. Pare del President del Parlament Edibert Barrera.


Més informació: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0007928.

Martí Rouret i Callol (1902-1968) L’Escala

Pedagog i polític federalista, d’intensa activitat a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre; diputat i secretari del Parlament de Catalunya, conseller de Sanitat i Assistència Social, comissari d’Ordre Públic i sots-secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Més informació: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057075

NARCÍS MONTURIOL
L'inventor de la primera nau submarina del món. Maçó

Nasqué a Figueres el 28 de setembre de 1819, segon dels cinc fills del matrimoni de constructor de bores de vi Joaquim i Marianna. Com que el primogènit s'inicà en l'ofici del pare, en Narcís com era costum, el destinaren a l'església i de petit aprengué llatí amb el rector de Vilabertran. No obstant això, d'adolescent va voler ser advocat i com que la única facultat a Catalunya que restà oberta després de l'ocupació filipista al 1714, era a Cervera, s'hi traslladà i es llicencià en Dret.

Traslladat a Barcelona, esdevingué gran amic del republicà francmaçó empordanès Abdó Terrades, formant part de la redació de "El Republicano" seguidora de les idees d'Etienne Cabet i on els lemes Llibertat, Igualdat i Fraternitat, apareixen magistralment redactats en tots el articles de Monturiol. Alhora que amb molts dels seus companys com els germans Montalvó, Frances Sunye, Joan Rovira, Francesc Orellana i Josep Ansel Clavé, entre altres, varen iniciar-se en l'Obediència Universal del compàs l'escaire i a plomada.

En Monturiol era un activista polític nat, comptant poc més de 20 anys, participaven les bullangues dels anys 1843-43 amb en Clavé, Martí Carlé i altres francmaçons, els quals es van enfrontar decididament i sense manies a totes les decisions que prenia el govern de Madrid.

Posteriorment van enderrocar la Ciutadella de Barcelona i la lluitga entre obres i burots al Portal de l'Àngel, desembocà en una insurrecció, fent replegar l'excèrcit a Montjuïc, des de on el general Espartero durant 12 hores, feu bombardejar implacablement la ciutat.

La rendició i posterior repressió dels residents de Barcelona amb el "Republicano" clausurat, va obligar a Monturiol com a capità de la Milícia Nacional, que fou la última en lliurar-se, s'exiciés a la vila de Cadaques, realitzant alguns viatges i estades clandestines a Perpinyà.

Amb les instgruccions per correspondència del gran pintor Martí i Alsina, en Monturiol, ben dotat manualment per al dibuix, arribà a assolir un perfecció pictòrica notable com a retratista i assagista. Mentre pintava un quadre a prop de les Illes Medes, el trasbalsà el fet de veure un jove grec recol·lector de corall que el treien ofegat de l'aigua sense poder-lo retornar a la vida.

Aquestes persones es submergien a pulmó lliure, dins la mar, per arrencar el corall, vendre'l i poder malmenjat ells i llurs famílies. Monturiol que a més de polític, impressor, advocat i moltes altres coses més, poseïa l'enginy d'inventor, havent dissenyat i fet màquines de fer cigarretes, d'imprimir llibres ratllats, etc... es veié capaç de construir una nau submarina protectora per tal que els recol·lectors de corall no arrisquessin la vida i així va néixer el primer ICTINI.

Lp'esmentada nau-peix, essencialment, era un barril amb costelles de fusta dins d'un altre, inspirat en el sistema de botes que feia el seu pare a Figueres i en el qual, ella també hi havia treballat... i l'Ictini, com a prototipus de submergir-se a la mar, obtingué un èxit superior i com ningú no l'havia aconseguit abans.

Com que no exisitne els motors ni les bateries elèctriques, els moviments i les maniobres, eren a base de suc de mongetes, és a dir, de pedals i manubris moguts a mà. Tampoc i havia generador d'oxigen per a la respiració humana.

S'entrava al casc desprès d'haver respirat a fons i amb una espelma encesa, per tot control de mesura de l'aire que quedava a l'interior, Així, quan la flama s'apagava, ràpidament s'alliberava el llast de la nau i en Narcís sortia amb la cara entre groga i verda.



No obstant això i amb tots els inconvenients, la navegació submarina a pos metres de la superfície era un fet, i això animava a tots els companys de Monturiol perquè perfeccionés i fes uns submarí de més envergadura destinat fins i tot a accions de defensa de les costes, en cas de guerra.

Es constituí una societat explotadora anomenada "La navegación submarina", els principals accionistes de la qual eren, Monturiol, Font, Altadill i cia. Resolen la respiració a bord, mitjançant un generador d'aire i un purificador que descomposava clorat de potassa, diòxid de manganès i llimadures de ferro, en proporcions adequades que, constanment, reciclaven 24m cubics 14 vegades per hora, eliminant l'anihidird carbònic tòxic. Cal esmentar que això, es va resoldre d'una manera genial l'any 1860.

Les dificultats creixien per manca d'ajuds econòmics que el govern espanyol havia promès i que mai no van arribar. Si els "Ictinis" haguessin estat presents, les colònies de Cuba i Filipines, no s'haurien perdut, donat que els vaixells nord-americans haurien estat absolutament vulnerables als atacs dels submarins inventats per un català.

Malgrat el perfeccionament introduit per l'ingenier i gendre d'en Monturiol Josep Pascual Deop i comprovat pel general Dulce en el curs de les proves en aigües d'Alacant en presència dels Ministres de Marina i Foment, Srs. Zavala i Cervera, per l'absoluta manca de mitjans econòmics, la societat va fer fallida i l'Ictini va haver de desballestar-se i vendre'l a preo de ferralla.

Narcís Monturiol, morí pobre, incomprès i desenganyat a Sant Martí de Provençals (Barcelona) el 1885, acollit tendramet com un vell polític rondinaire i desenganyat, però que seguia inventant un sistema per conservar-la carn a base de sal morra.

Passà els ú/ltims anys de la seva vida ala llar de la seva filla. Fou enterrat al cementiri de Poble Nou, traslladan-se posteriorment les seves despulles a Figueres, la seva vila natal.

Qujan els llibres" d'Història d'Espanya" parlen que l'inventor del submarí, 30 anys més tard que els Ictinis haguessin maniobrat en públic a la Mediterrània, i diuen que Isaac Peral va ser el "primer inventor español del submarino", als catalans se'¡ns regira l'estómac.

Només ens resta el consol de l'honest desmentiment del propi Peral que, donant proves que també fou un autèntic germà francmaçó, afirmà en una carta autògrafa que es conserva al Museu Empordanès de Figueres, que tot el mérit era del seu admirat Monturiol que malgrat que ell, tot i essent Oficial de la Marina, sense l'obra la "Navegación Submarina" de Monturiol ni tan sols hauria pogut traçar una línia del projecte, que malgrat haver estat subvencionat pel govern espanyol, també ha trobat una mor digna a les drassanes de "La Carraca" de Cadis.

Únicament, el que resta del submarí projectat per Peral, que per l'evolució tecnològica comptava amb motors i bateries elèctriques motrius, ha tingut el privilegi que l'Estat no l'hagi venut com ferralla. Per això, juntament amb certes històries, deuen voler conservar-les com tal.

Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Monturiol