Aurora Bertrana

AURORA BERTRANA, una escriptora aventurera. Maçona

Aurora Bertrana i Salazar (Girona 1892 - Berga 1974). Va ser una dona avançada als seus temps, romàntica i aventurera.

Maria Aurèlia Campmany que va estudiar el personatge, afirma que va ingressar a la maçoneria, però que no va passar de la iniciació donat que, al poc temps, va abandonar la institució. És possible que aquesta decisió la provoqués el seu temperament inquiet i encuriosit per la vida, o per l'esclat de la guerra civil. En tot cas, no en tenim més dades. Filla i educada pel també escriptor i periodista Prudenci Bertrana, un home summament inconformista; és va convertir en una dona molt independent que, als quinze anys ja viatjava sola i va quedar marcada per sempre, per un gran afany de llibertat i un gran amor per la independència. Estudiant de música a Chamonix, Suïssa, va ser fundadora de la primera "jazz-band" femenina d'Europa. Casada, va passar tres anys a la Polinèsia, d'on sorgeix el seu primer llibre "Paraisos Oceànicos", en el que critica acerbadament el colonialisme, i defensa un model de relacions humanes basats en la llibertat. En aquell temps, la obra va constituir un cas insòlit. Defensora de l'emancipació de la dona, va ser amiga de Carmen Karr. Critica la moral burgesa i els convencionalismes i afirma que "la dona ha de treballar i instruir-se". A partir de llavors, no deixa d'escriure també com a periodista. Referint-se a l'art d'escriure deia:"El primer que s'ha de fer en la vida és viure-la, desprès, en tot cas, escriure-la.

Cap als 30 anys, viatja sola amb la màquina de fotografiar per Casablanca, Fes, Tetuan, Rabat i Marràqueix, intentant captar gràficament, tipus humans, formes de vida i paisatges bells, encara no espatllats pel turisme, que ja havia començat.

Encuriosida per tot allò que en aquell moment era pràcticament desconegut, els seus escrits són brillants, escrits en un idioma admirable, d'una gran agilitat periodística i una enorme riquesa literària. L'obra "El Marroc sensual i fanàtic" traspua la calor del Magreb, la presència obsessiva de l'arena del desert, dels oasis, la bellesa de l'Atles. Però per damunt de tot, Bertrana investiga el misteri de la dona musulmana, fa el retrat literari de l'harem, excitant presó de dones, la prostitució d'ambdós sexes i l'altra forma de viure la feminitat pròpia de l'islam.

Esquerra Republicana de Catalunya la inclou a les seves llistes com a candidata, a les eleccions de 1933. Fa amistat amb Andreu Nin, Pau Casals, Pompeu Fabra...

Però no trigarà a esclatar la guerra, i com tants, s'ha d'exiliar. Va a Suïssa, a on passa fred i gana. Malgrat això, un cop que un oncles seu li envia des de Xile 1000 Francs suïssos de l'època, baixa a Perpinyà, al camp de concentració de St, Cebrià i se'ls gasta amb aliments i roba d'abric per aquella pobre gent.

En els seus escrits va tocar tots el temes, els animals, el fracàs matrimonial i autobiografies com "Memòries fins el 1935" i "Memòries de 1935 fins el retorn a Catalunya".

Torna a Barcelona el 1948 d'on no se'n tornarà a moure i continurà escrivint.



1. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aurora_Bertrana