LES IDEES...

A darrera d'una gran obra, sempre hi ha un projecte que és fruit d'una idea prèvia. Per molts i molt forts que siguin els components d'un col·lectiu, mai podran assolir un bon resultat si no hi ha una idea, que com l'agulla en el vaixell, assenyali el camí per arribar a bon port.

Hi han moltes obres escrites per grans especialistes que expliquen la història de la Maçoneria. Aquí solament s'esbossen quatres línies mestres (al meu entendre), que penso que ajuden a entendre una mica millor, el per què, i la manera en que la Maçoneria ha influït en la nostre societat.

A principis del segle XVIII, Anglaterra havia ja patit guerres religioses i una revolució en paral·lel, que va acabar amb la monarquia absolutista decapitant al seu rei, per tornar desprès de Cromwell, a una monarquia parlamentària, que matizava l'autoritat màxima política i religiosa, que requeien en el rei. En aquest entorn, la nou nata Maçoneria especulativa, impulsora de la Il·lustració, no es va veure com un perill pels dos estaments que sustentaven l'estat: el polític (Monarquia parlamentària) i el religiós (l'Església anglicana). De fet, els personatges més rellevants de les Grans Llotges durant moltíssims anys, eren aristòcrates i clergues.

La situació en el Continent era una altra, en funció de la posició en que es trobaven cada un dels dos estaments esmentats. En tot Europa les monarquies eren absolutistes, però la influència de l'estament religiós, variava en cada país, en funció que sigués protestant, catòlic o mixt. Simplificant el problema es podria afirmar, que la Maçoneria era considerada com un element agresor, distorsionador i desequilibrant del "estatus quo" del país, per banda de tots els estats amb un estament polític, monàrquic absolutista; però s'intensificava aquesta percepció negativa, en aquells estats a on a més, l'estament religiós era exclusivament catòlic. La lluita dels estaments polítics i religiosos, per el manteniment d'aquell "estatus quo" d'una banda, i la de modificar-ho, per part de la Ilustració (Enciclopediestes, Maçoneria, etc), per l'altra, té el desenllaç més important 65 anys més tard amb la Revolució francesa.

A partir d'aquell moment, fins a final de la segona guerra mundial (trenta cinc anys més tard, per Espanya). La oposició a la Maçoneria de l'estament polític, anava desapareixent en la mida que els estats es convertien en repúbliques, o monarquies parlamentàries; i s'anava incrementant, en els estats, a on l'estament polític estava representat per monarquies absolutistes, i l'estament religiós quedava representat per l'església catòlica. Reacció tácticament comprensible, per les enormes pressions socials interiors, i de tipus polític exteriors, a la que es veien sotmesos aquest tipus d'estats absolutistes.

En un intent de estructurar en quins àmbits la Maçoneria catalana va incidir en la seva societat, aportant els seu granet de sorra, per poder passar de ser un estat absolutista, a un estat constitucional, es poden fer el següents apartats que apareixen en el menú de la plana anterior.