La Maçoneria i l'ensenyament laic i públic

Articles com el que va sortir a la revista filomaçònica "La Solidaridad", fan conèixer als lectors de l'época, l'obscurantisme que regna a la Universitat de Manila, on els alumnes juren agenollats "defender y permanecer fieles a las doctrinas tomísticas, encadenando así la ciencia a la eterna inamovilidad del dogmatismo", i que son reveladors de la pugna entre la única institució encarregada de l'ensenyament a Espanya, que era l'Església, i les noves corrents de l'ensenyament racionalista, positivista i darwinià, que pugnen per imposar-se, lluitant per la llibertat de càtedra.

El moviment escolar laïcista, fou una de les plataformes en que treballaren més còmodament, els heterogenis enemics de l'Església, en els darrers decennis del segle XIX, terreny en el convergien republicans, anarquistes i la maçoneria.

Una vegada mes, la nostra maçoneria recolza un moviment social progressista, tan a nivell individual col·laborant com mestres, com a nivell de llotja, creant escoles laiques en molts llocs de Catalunya, i en alguns casos organismes aglutinadors com la "Sociedat Catalana de Amigos de la Enseñanza Laica" en el 1880, que n'aplegava nou escoles cinc anys més tard. Una nova entitat d'aquest tipus es creà entre 1885 i 1886 amb el nom de "Centro Cosmopolita de Enseñanza Libre Popular de Cataluña".

A les comarques gironines l'activitat escolar laicista era considerable; hi han notícies per a la creació d'una escola laica per ambdós sexes i una d'arts i oficis, com també d'una biblioteca i un ateneu, per part de la Llotja "Gesoria" de Sant Feliu. La Llotja "Alerta" de Caçà de la Selva creà una Escola Politècnica. La Llotja "Luz de la Selva" de Llagostera, tenia en funcionament una escola laica en 1888. La Llotja "Progreso Portbouense", també mantenia un col·legi laic en 1889. El mateix per part de la Llotja "Redención" de Palamós, amb una escola laica i una escola obrera nocturna; per la seva part, l'altra llotja de Palamós, "Paz", subvencionava una escola d'ambdós sexes, on un dels seus membres impartien classes.

Es continua veient en aquesta relació "Maçoneria / Ensenyament laic", aspectes comuns als altres binomis comentats:

-Acció social fora de la llotja, encara que en aquest cas predomina més, el treball a nivell de llotges, que el dels germans individualment, si exeptuem els casos a on participaven en les funcions docents.

-Recolzament molt actiu en la recerca de la Llibertat, a moviments socials avantguardistes, encara que no són originats per la pròpia Maçoneria, en aquest cas, l'ensenyament laic.

-Prendre consciència del camí recorregut, i com amb el pas del temps, s'ha batallat perquè l'ensenyament, a part de laic fos públic i desprès universal (a més de Llibertat, la Igualtat).

-Veure la situació de l'ensenyament, i amb les discussions polítiques actuals en la societat catalana, fins a on s'ha arribat a assolir els objectius sobre aquest tema, després de 130 anys... és un treball que s'hauria de fer amb certa freqüència.