Un tema interessant que planteja problemes que no semblen tenir una solució ni curta ni fàcil, com tampoc ho van ser els canvis de paradigmes anteriors.

He adaptat un lectura que estic fent i que no respon a com ha de ser el nou paradigma, sinó que es una proposta del que es pot fer de manera immediata, els que no estan d'acord a com van les coses:


"L'astrologia concep 12 eres astrològiques que estan determinades pel cicle equinoccial i pel fenomen astronòmic de la precessió dels equinoccis. En altres paraules, cada 2000 anys aproximadament, el Sol és en una casa zodiacal diferent i llavors podem determinar que l'era de Peixos és succeïda per l'era d'Aquari, la influència de la qual determinaria una sèrie de canvis en tots els àmbits.

Alguns van imaginar que l'era acuariana implicaria grans canvis positius al planeta, encara que en realitat un dels trets distintius d'aquesta era implica una profunda "crisi" i-com tota crisi-, una gran oportunitat per a tots aquells que sàpiguen aprofitar-la.

Els astròlegs solen diferir en els seus càlculs respecte a la data de començament d'aquesta era. Mentre Mikhael Omraam Aivanhov sosté que la influencia d'Aquari es va iniciar l'any 1908, Max Heindel assenyala el llunyà any 2658, encara que la majoria coincideix que l'inici de l'era acuariana ha de situar-se aproximadament en aquest canvi de segle.

Què significa llavors l'era d'Aquari? En línies generals, aquesta era implica CANVIS DE PARADIGMES, noves idees, oportunitats, en definitiva: un temps de grans canvis per als que sàpiguen entendre i canalitzar aquestes energies. Alguns escriptors s'han referit a aquesta relacionant-la amb un "estat psicològic receptiu" mentre que altres parlen de la "Nova Era" com a impulsora d'una "Nova Humanitat".

Sigui com sigui, hauríem de tenir en compte a l'era d'Aquari immersa en el macrocicle del Kali-Yuga, l'edat fosca. Sent així, Aquari seria una curta etapa crítica dins d'una gegantina era còsmica tenebrosa.

Seguint aquesta idea, alguns pensadors, com Umber to Eco i Jorge Livraga, consideren que "estem en un frontissa de la Història, en una frontissa històrica, (...) entrant en una nova forma de edat mitjana, i aquesta Edat d'Aquari -les característiques del qual reflexen com a Edat Mitjana- donarà naixement a un nou tipus d'home, a un nou tipus de Civilització i a una nova forma de Cultura ".

Alguns intel · lectuals moderns, com Nicolás Berdiaeff, Umberto Eco i Roberto Vacca van analitzar el rumb de la nostra civilització i van descobrir una creixent medievalización de la societat, establint paral · lelismes evidents entre el món global i el món medieval.

Abans de res, es veu que una gran Pau es degrada, un gran poder estatal internacional que havia unificat el món sota una llengua, costums, ideologia, religió, art i tecnologia i que, en un moment donat, a causa de la pròpia ingovernable complexitat, s'ensorra. I s'ensorra també per la pressió que a les seves fronteres exerceixen els «bàrbars», que no són necessàriament ni molts ni incultes, al contrari, són pocs que compren el millor de tot l'arsenal de coneixements i tecnologies de la Humanitat per posar-les al peu de l'altar del materialisme y del seu únic déu: Els Diners.

Eco considera que l'ensorrament de la "Pax Romana" de l'Imperi Romà pot equiparar-se amb el fracàs de la "Pax Americana" de els Estats Units, preguntant: "Què necessitem per fer una bona edat mitjana?

La imposició d'una "ideologia única" de característiques seculars, sempre ha portat implícita la generació de nuclis que actuïn com a veritables grups de resistència a aquesta profanización general, de la mateixa manera que les societats secretes medievals tractaven d'eludir la persecució eclesiàstica, ara cal fer alguna cosa semblant. Això no implica que aquestes cèl · lules hagin d'actuar violentament o per fora de la societat, sinó que han d'aprofitar les oportunitats que ofereix aquest nou cicle propici, atenent els pensaments inspiradors de Mahatma Gandhi i Henry David Thoreau. Aquest últim aconsellava: "Deixa que la teva vida sigui la contra fricció que pari la màquina. El que hem de fer és veure, de totes maneres, que nosaltres no ens prestem al mal que condemnem ".

El canvi del món depèn de nosaltres, no de factors astrològics externs. Certament, podem aprofitar els cicles i les influències astrals, però sempre tenint en compte el pensament antic que diu: "els astres inclinen, però no obliguen".

Òbviament, això implica convertir-nos en "salamandres": romandre en el foc sense cremar-nos.

Viure en una societat decadent, però sense deixar-nos que ens arrosseguin en la seva decadència. En certa manera, moltes persones consideren als qui no adoren al nou déu, com idealistes, càndids i fins i tot "inadaptats", però seguint el pensament de Krishnamurti: és sa adaptar-se a una societat insana?"

Com es pot veure, no dóna cap resposta a com ha de ser el nou paradigma, però dóna un camí raonable a seguir als que no estem d'acord de com funcionen les coses, però tenim que esperar.

Escrivano

Estimat Germa.

T'agraeixo infinit que em facis participi d'aquest treball que has fet i que des del meva modesta opinió, és, no només una tasca d'anàlisi molt ecumènica, sinó també, i això és molt difícil, d'un nivell de síntesi i simplicitat, (en un tema tan complex), que difícilment pot ser assolit, excepte per visions, elaboracions i plantejaments realment extraordinaris.

Em permeto exposar una modesta aportació que pretén una visió, que segurament no és, ni serà l'última, ni única, sobre el perquè i com, es pot desenvolupar o evolucionar el nou paradigma.
La meva visió està mediatitzada entre molts altres factors, per pertànyer a la cultura occidental i dins d' ella, a la cristiana, és a dir, una de les tres religions nascudes del llibre (jueva, cristiana, musulmana), i això naturalment comporta una sèrie de valors i prejudicis establerts en el fons de la nostra formació cultural / ideològica.

Algunes consideracions sobre les possibilitats futures d'evolució.

1 - Cal tenir en compte que per primera vegada en la Història de la Humanitat, una gran part d' ella, aporta i afronta un increment en la longevitat de la seva vida física, igual o superior a un terç, respecte als seus més immediats avantpassats (segon i tercer grau), és a dir avis i besavis, (en termes generals i estadístics).

Al meu entendre, això ha estat i és conseqüència de diferents factors sociològics, entre els quals podem destacar la universalitat del increment de la qualitat alimentària, la millora dels sistemes de Salut de la societat en general, el desenvolupament industrial i cultural que ha permès la consecució de millores en el nivell de vida social.
Per contraposició el desenvolupament robòtic i informàtic en els processos de producció, esta marginant fortament tant a les persones majors d'edat laboral, (edat sense determinar oficialment, però que la realitat pràctica situa al voltant dels 50 anys), com als nivells menys desenvolupats culturalment.

2 - Penso que hi ha un esgotament conceptual del model social "masculí", és a dir, entre altres, persecució permanent de beneficis i d'objectius a ells lligats, visió unilateral i direccional de les accions, desenvolupament permanent en tots els camps a la recerca de "poder", generant desequilibris en els sistemes de la natura, competitivitat substituint moltes vegades a la competència o eficàcia, mecanicisme i tecnologia a ultrança, etc.

Així mateix el concepte de realitat històrica de la família, formada per diversos membres de diferent grau i responsabilitat, que ha constituït una unitat de producció i consum, s'està modificant, ja que les noves tecnologies de producció, fan que sigui l'individu la unitat de consum i producció, transformant-se en "família monoparental"

Un altre element important a considerar, és que en bona part del món occidental, i amb un moviment no aturable al món àrab, el FACTOR FEMENÍ, representat no només per la dona, sinó bàsicament pels seus valors, la forma de percebre el món, amb una visió global, participativa, polivalent, associativa, d'eficàcia i competent, a més de venir subsumida i recolzada en un món espiritual i de ritual natural, està adquirint una posició d'igualtat respecte a l'assumpció i direcció del govern de la societat, que es nota clarament, com exemple, en els nivells de participació en la vida universitària, laboral i social.




3 - L'avanç sobre els coneixements de la genètica, i altres ciències en general, però específicament en camps que afecten factors neuronals, intel·ligència, etc., I la seva aplicació pràctica en la humanitat, a més de tots els components ètics, morals i socials que s'han d'establir, comporten i permetran en el futur desenvolupar pautes de coneixement, desenvolupament i evolució de la raça humana, impensables fins fa poc temps.

4 - La tecnologia de les comunicacions en general i molt en particular Internet, permet plantejar ja en present, tota una estructura social comunicativa que trenca i destrueix el "clan, la nació, i en definitiva la pertinença a un" grup exclusiu i excloent " , convergint i participant la raça humana amb interessos comuns majoritaris, amb independència de raça, condició social, religió, ideologies, etc.

5 - L'esgotament dels actuals recursos energètics, obliguen en un futur més o menys pròxim al desenvolupament de nous mitjans i tècniques que substituiran els actuals, havent necessàriament restablir-se mecanismes d'equilibri amb el medi ambient, com a forma d'evitar l' autodestrucció a curt termini.

6 - L'obertura de l'espai exterior, com a forma d'expansió i desenvolupament de la Humanitat, més enllà del seu propi planeta, és un fet que tant a nivell tecnològic com necessitat territorial, portarà a la recerca i colonització d'altres planetes en un pròxim futur , el que necessàriament tindrà àmplies repercussions en la visió de la Humanitat en si mateixa.




Com a resum del que s'ha comentat, podem concloure que els nous paradigmes que necessàriament s'han de produir, hauran de respondre a criteris i necessitats diverses, sustentades en:

a). - Envelliment i major longevitat de la població mundial, havent de distribuir les càrregues de treball, buscant equilibris entre la consecució dels mitjans de desenvolupament en general i el manteniment de nivells cada vegada més evolucionats i equilibrats de la Humanitat en el seu conjunt.

B). - Establiment de noves Filosofies, Polítiques, Cultures i en general de tots aquells elements que sustenten conceptualment a una societat, basats en l'equilibri de valors generals per a la Humanitat, amb independència de sexes, cultures, etc. evolucionat des de la situació actual dels Estats, Nacions, etc. a Govern mundial global, incorporant i mantenint la diferència, com a valor, i no com antinòmia, alhora que de la suma de totes elles es genera una cultura universal.

C). - Desenvolupament de nous mitjans d'evolució Psicofísica - genètica de la raça humana, com a punt de partida per a l'exploració del Cosmos, alhora que s'aprofundeix en el "coneixement de l'ésser humà" aconseguint noves formes d'espiritualitat, transformant el concepte i els mitjans d'interconnexió, entre l'home físic, l'home espiritual, l'Ànima, les Matemàtiques i l'Energia que a tot implica

D). - S'elevarà la garantia de la inviolabilitat personal a l'àmbit psicofísic i genètic, estandarditzant la comunicació universal mitjançant "poders mentals" implantats i desenvolupats en ell i pel propi individu.

E). - El desenvolupament de tècniques per a la vida a l'espai sideral, implicarà necessàriament una evolució i descobriment del nostre profund "saber del sabut", adquirit i oblidat.

Riells del Fai a 18 d'Agost del 6012

Ha caigut a les meves mans aquest article i m'ha semblat que podria ser un base sobre la que muntar un nou paradigma.
Hi ha aspectes importantíssims que no es veuen resolts, però mereix la pena tenir en compte moltes de les idees que és mencionen:


L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

Un model econòmic amb futur
Resum en 20 punts, 1 febrer 2012

Segons una enquesta de la fundació Bertelsmann, el 80 per cent dels alemanys i el 90 per cent dels austríacs esperen un nou ordre econòmic. L'economia del bé comú
(Deuticke, 2010) és un sistema econòmic alternatiu complet, els fonaments havien estat desenvolupats per Christian Felber en Nous valors per a l'economia (Deuticke, 2008) i més tard polits per un, cada dia més gran, cercle d'empresaris. La fi és escapar de la discussió estèril:"Qui va en contra del capitalisme, està amb el comunisme" i oferir un camí concret i viable per al futur. Fins a finals del 2011 van donar suport a la iniciativa més de 500 empreses de 13 països. 200 empreses pioneres aplicaran el cor del model, el "Balanç del Bé Comú". El moviment creix globalment en cada dia més branques d'actuació. 31 "Camps d'energia" (grups de suport local) s'han fundat fins ara a Àustria,
Alemanya, Itàlia, Suïssa, Liechtenstein, Espanya, Argentina i Hondures.

Aquí presentem els 20 punts centrals:
1. L'economia del bé comú es basa en els mateixos valors que fan florir les nostres relacions: confiança, cooperació, estima, democràcia, solidaritat. Segons recents investigacions científiques aconseguir bones relacions és la major font de motivació i felicitat dels éssers humans.
2. El marc legal econòmic experimenta un gir radical, canviant les regles del joc d'afany de lucre i competència, per cooperació i contribució al bé comú: Empreses que practiquen la cooperació seran recompensades. En canvi, el comportament competitiu comportarà desavantatges.
3. L'èxit econòmic no és mesurat per indicatores monetaris com el benefici financer o el BIP, sinó amb el balanç del bé comú (a nivell d'empreses) i el producte del bé comú (a nivell de sistema). El balanç del bé comú es converteix en el balanç principal de totes les empreses.
Com més social, ecològica, democràtica i solidària sigui l'activitat, millors seran els resultats del balanç del bé comú assolits. Millorant els resultats del balanç del bé comú de les empreses en una economia nacional, millorarà el producte del bé comú.
4. Les empreses amb bons balanços del bé comú gaudiran d'avantatges legals: taxes de
impostos reduïdes, aranzels avantatjosos, crèdits barats, privilegis en compra pública i a l'hora de repartiment de programes de recerca, etc. L'entrada al mercat es veurà, per tant, més afavorida per actors ètics i els seus productes i serveis, que els dels no-ètics, indecents i no ecològics.
5. El balanç financer serà el balanç secundari. El benefici financer passa de ser la fi a ser un medi. Aquest serveix només per augmentar el 'nou' objectiu empresarial: Aportació al bé comú. Els excedents del balanç financer s'han d'utilitzar per: inversions amb plusvàlua social i ecològica, devolució de crèdits, dipòsits en reserves limitades, bonificació als empleats de forma restringida, així com crèdits sense interessos a empreses cooperadores. No s'utilitzaran els excedents per bonificar a persones que no treballen en l'empresa, a l'adquisició hostil d'altres empreses, inversió en mercats financers (aquests deixaran d'existir), o aportacions a partits polítics. En contrapartida, l'impost sobre el benefici empresarial serà eliminat.
6. Com el benefici financer és ara un mitjà, i deixa de ser un fi, les empreses poden
centrar-se cap a la seva mida òptima. No han de témer ser adquirides, o sentir-se obligades a créixer per ser més grans, més forts o amb majors beneficis. Totes les empreses estan alliberades de la coerció de créixer i absorbir.
7. Exisitent la possibilitat d'aspirar sense por a la mida òptima, hi haurà moltes empreses petites en totes les branques. Com no han de créixer més, els serà més fàcil cooperar i practicar la solidaritat. Es poden ajudar mútuament amb coneixements, tecnologia, encàrrecs, personal o crèdits sense interès. Seran recompensades amb resultats del balanç del bé comú positius. Les empreses van formant una xarxa d'aprenentatge solidària, l'economia es transforma en un sistema win-win.
8. Les diferències d'ingressos i patrimonis seran limitades: Ingressos màxims de per exemple 20 vegades el salari mínim. Propietats que no excediran p. ex. els 10 milions d'euros, el dret de cessió i herència, 500.000 euros per persona, en empreses familiars a 10 milions d'euros per fill. L'excedent sobre aquests límits seran repartits a través d'un "fons de generacions" com "Dot democràtic" a les següents generacions: igualtat de capital inicial significa major igualtat d'oportunitats. (Els marges exactes hauran de ser definits democràticament en una assemblea econòmica.)
9. En grans empreses a partir d'un elevat nombre d'empleats (per exemple, més de 250) els
drets de decisió i propietat passen parcial i progressivament als empleats i ciutadans. La
població pot ser representada directament a través de "parlaments econòmics regionals" . El govern no té dret decisori o d'intervenció en empreses públiques.
10. Això és igualment vàlid per als béns democràtics, la tercera categoria de propietat,
al costat d'una majoria de petits i mitjans empresaris i grans empreses de propietat mixta. Per béns democràtics entenem institucions econòmiques públiques en camps d'ensenyament, salut, acció social, mobilitat, energia, o comunicació: la infraestructura bàsica.
11. Un bé democràtic important és el banc democràtic. Aquest serveix, com totes les empreses, al bé comú i, com tots ells, controlats per la ciutadania sobirana i no pel govern. Els seus serveis consisteixen en dipòsits d'estalvi garantits, comptes corrents gratuïtes, crèdits de interès reduït i crèdits de risc com plusvàlua social i ecològica. L'Estat es finança primordialment a través de crèdits sense interès del Banc Central. El Banc Central obté el dret exclusiu de la creació de diners i efectua les transaccions de capitals internacionals per impedir evasió fiscal. Els mercats financers en la forma actual ja no existeixen.
12. Seguint la proposta de John Maynard Keynes del 1944, s'estableix una cooperació
monetària global a base d'una unitat de càlcul (p.ex. "globus", "terra") per al comerç
internacional. A nivell local, monedes regionals poden complementar la moneda nacional. Per protegir-se de la competència injusta, la UE inicia una zona de comerç just (Zona del Bé Comú) amb estàndars harmonitzats o amb tarifes duaneres correlacionades amb el resultat del BBC de l'empresa productora. A llarg termini, l'objectiu és una zona del Bé Comú a l'ONU.
13. A la natura se li concedeix un valor propi per la qual cosa no pot transformar-se en propietat privada. Qui necessiti un tros de terra per viure, agricultura o comerç, se li cedeix una superfície limitada de forma gratuïta o pagant una taxa d'utilització. L'ús de la terra està condicionat a criteris ecològics i l'ús concret. Això serà el final de l'especulació immobiliària, el "landgrabbing" (apropriación de grans superfícies per multinacionals o altres països) i el latifundisme. En contrapartida, s'anul·la el impost sobre el terreny.
14. El creixement econòmic deixa de ser un fi. Un nou objectiu serà la reducció de la petjada ecològica de persones privades, empreses i nacions, cap a un nivell globalment sostenible i just.
L'imperatiu categòric de Kant serà estès a la dimensió ecològica. La nostra llibertat de triar un estil de vida determinat troba la seva fi, quan limita la llibertat d'altres de triar el mateix estil de vida o almenys portar una vida en dignitat. Persones privades i empreses seran incentivades per mesurar la seva petjada ecològica i reduir-la a un nivell globalment sostenible i just.
15. L'horari de treball retribuït es veurà reduït esglaonadament cap a la marca, desitjada per majoria, que són de 30 a 33 hores setmanals. D'aquesta manera queda temps lliure per tres camps de treball de gran importància: treball de relacions i cures (nens, malalts, ancians), treball de creixement personal (desenvolupament de la personalitat, art, jardí, oci), treball en la política i activitats públiques. Com a conseqüència d'aquest repartiment més equilibrat entre les diferents activitats, l'estil de vida es farà més suficient, menys consumidor, i més sostenible.
16. Cada desè any en la professió tondrà un "any sabàtic" que serà finançat a través d'un
salari mínim incondicional. Les persones poden fer en aquest temps el que vulguin. Aquesta mesura descarrega el mercat de treball en un deu per cent de la taxa d'atur a la Unió Europea.
17. La democràcia representativa, completada per la democràcia directa i la democràcia
participativa. La ciutadania sobirana hauria de poder controlar i corregir la seva representació, decretar lleis per si mateixa, modificar la constitució i poder controlar les infraestructures d'abastament: ferrocarril, energia, aigua, correus, bancs. En una democràcia real són idèntics els interessos dels representants i els de la ciutadania sobirana. Els requisits per això, són drets constitucionals de col·legislar i de controlar per part de la ciutadania sobirana.
18. Tots els punts problemàtics hauran de madurar a través de discussions intenses en un ampli procés de bases, abans que es converteixin en lleis elaborades per una assemblea econòmica directament triada, el seu resultat es votarà democràticament per la ciutadania sobirana. El que sigui acceptat, s'introduirà a la constitució i només podrà tornar a canviar amb el suport de la ciutadania sobirana. A part de l'assemblea econòmica del bé comú pot haver altres convencions per aprofundir la democràcia: assemblea per a l'educació, assemblea per als mitjans de comunicació o una assemblea per al desenvolupament de la democràcia.
19. Per consolidar en els nens els valors de l'economia del bé comú i poder-los practicar, el sistema d'educació hauria d'estar orientat igualment cap al bé comú. Això requereix una altra forma d'ensenyament i altres continguts, com ara: emocionologia, ètica, comunicació,
educació democràtica, experiència de la natura i sensibilització corporal.
20. Com que en l'economia del bé comú, l'èxit empresarial té un significat molt
diferent del que actualment rep, es demanen altres competències de gestió. Les empreses
ja no busquen als gerents més durs i executius de la "eficiència quantitativa", sinó als més responsables i socialment competents, els més empàtics i sensibles que consideren la co-determinació com una oportunitat i un benefici per a tots.
L'economia del bé comú no és ni el millor dels models econòmics ni el final d'una
història, només el pas següent cap a un futur més sostenible, just i democràtic. Es tracta d'un procés participatiu, de desenvolupament obert que busca sinergia en processos similars com: economia solidària, economia social, moviment de béns comuns, economia del post-creoxement o democràcia econòmica. Ajuntant els seus esforços, una gran quantitat de persones i actors són capaços de crear alguna cosa fundalment nova. La implementació de la visió requereix motivació intrínseca i auto-responsabilitat, incentius econòmics, un ordre polític-legal coherent, així com conscienciació. Totes les persones, empreses i comunitats estan convidades a participar en la reconstrucció de l'economia cap al bé comú.

http://www.economia-del-bien-comun.org/