Pel seu interès, es penja aquest document realitzat per http://www.infiernitum.com/hermano/papas.html-
Així i tot vull informar que amb data d'avui, al intentar connectar-me a aquesta web, el meu sistema de protecció contra virus m'ha advertit de que era millor que no ho fes perquè la pàgina conté un "softward malintencionat".
No crec que algú no vulgui la difusió d'aquest document... i serà una simple casualitat.


Perquè no quedi cap dubte en el sentit que la Francmaçoneria no està renyida amb la religió catòlica, ni del tipus d'ensenyaments que dins de la Germandat s'adquireixen, assenyalarem que el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti Pius IX va ser Maçó. Hem d'aclarir que des d'un temps abans, en ser elevat al Pontificat, havia decebut a la Germandat i el 9 de novembre de 1846 va publicar una encíclica contra la Francmaçoneria.

Fa uns anys, l'il·lustre maçó mexicà, professor i llicenciat Alfonso Serra Partida, va publicar als diaris de la ciutat de Mèxic DF, una còpia de l'acta d'Iniciació en una Llotja de París, on es deixa provat que els profans Angelo Giuseppe Roncalli i Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini havien estat elevats el mateix dia per ser iniciats en els Augusts Misteris de la Francmaçoneria. La premsa d'aquesta ciutat ni de Méxic va acceptar aquesta publicació, raó per la qual, el mateix Mestre i del seu propi pecuni va treure còpies, les quals van circular profusament entre els cercles maçònics.

Angelo Giuseppe Roncalli i Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, serien amb el temps coneguts com els Papes Joan XXIII i Pau VI, qui haurien d'introduir grans reformes als cultes catòlics per tal de adequar-los als temps moderns en què vivien.

De les grans reformes que va introduir el Papa Joan XXIII, les troben en el Concili Ecumènic Vaticà II, i veiem que dins de les fonamentacions que es fan, moltes es basen en els Principis i Postulats Francmaçònics. Veiem també o ens preguntem:
Quina justificació va tenir Joan XXIII, per decretar l'abolició de les Butlles d’excomunió que fins abans de la seva arribada al tron ​​de Sant Pere encara tenien vigència?

L'any 1935 en plena guerra, Angelo Giuseppe Roncalli, Arquebisbe de Mesembria, delegat Apostòlic a Turquia, es veu obligat a vestir robes de laic com altres sacerdots i religiosos. És precisament en aquesta època en què és convidat a ingressar en una societat iniciàtica hereva dels ensenyaments Rosacreu, que tanta força li donessin en el passat Louis Claude de Sant Martí (Saint Martin), el Comte de Sant Germà (Saint Germain) i el Comte de Cagliostro.

Pier Carpi, seriós investigador periodístic i en un temps fort detractor de tot tipus de societats iniciàtiques o secretes, és ell, paradoxalment, qui hauria de trobar en el transcurs de les seves indagacions, les proves documentals de l’Iniciació maçònica a Turquia de Angelo Giuseppe Roncalli (Joan XXIII). Aquest gran periodista va relatar el procés d'aquesta Iniciació i descriu àmpliament el Ritual de la mateixa. Així mateix, explica que en una de les Tingudes celebrades en Llotja oberta, Angelo Giuseppe Roncalli cau en un tràngol místic de llarga durada i és precisament en aquestes circumstàncies quan dicta les seves ja famoses profecies. Els detalls d'aquesta història es troben en l'obra "Les Profecies de Joan XXIII" de Pier Carpi publicada per edicions Martínez Roca (Espanya) on es citen les proves documentals de la seva iniciació maçònica a Turquia.


Les acusacions de Lefebre han arribat a establir un vincle cert entre Sant Pere i la Maçoneria. Il Borghese, Setmanari de l'extrema dreta italiana, també va parlar d'una llarga llista de prelats maçons: Pellegrino, Arquebisbe de Torí, el secretari d'Estat Villoti; Poleti Vicari de Roma; el belga Suenens i fins i tot el secretari privat de Pau VI, Pascuale Macchi, que estava inscrit a la maçoneria des el 23 d'abril de 1958, quan era secretari de l'arquebisbe de Milà monsenyor Montini .

El Gran Mestre de la maçoneria italiana, Lino Salvan, metge socialista, ha estat sovint identificat com el portaveu de l'organització maçònica millor escoltat dins el Vaticà i un dels artífexs de la pau entre els dos dominis, el setembre de 1976.

Mai es va saber perquè Pius XII li va negar sempre a Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini (Pau VI) el cardenalat. El 24 de novembre de 1958, 20 dies després de ser elevat al tron ​​de Sant Pere, Angelo Giuseppe Roncalli (Joan XXIII) nomena 23 nous Cardenals entre ells es troba Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini.

Joan XXIII el 1960 dóna la seva anuència perquè es realitzin estudis sobre les societats esotèriques i iniciàtiques i les seves relacions amb l'Església. Durant el transcurs de les investigacions es va detectar que les claus dels Templers, Rosacreus, Organitzacions maçòniques i Martinistes, mai es van extraviar o es van perdre per sempre, sinó que d’anar d'una organització a una altra, sempre van estar celosament guardades en el si de la pròpia Església.

En el passat van existir Pontífexs que van tenir una estreta relació amb societats esotèriques i de tradició eminentment ocultista, com ho van ser Benet IX (1032 - 1034) Bonifaci VII (984-985).

Van ser catòlics i fidels practicants els més grans mestres de la tradició esotèrica d'alta escola: Nostradamus (Ocultista i Astròleg); Enric Corneli Agripa de Nettesheim (Ocultista i esoterista); Sant Albert el Gran o Magne (astròleg); Sant Tomàs d’Aquino (mag blanc i deixeble d'Albert el Gran) Leonardo da Vinci (mag, esoterista, ocultista i dissenyador).

En el cas particular de Giusepe Balsamo comte de Cagliostro, que va ser perseguit per la Inquisició, sempre va defensar l'íntima relació i validesa entre el que és esotèric i exotèric. Va prosseguir els debats teològics amb el respectat Gran Mestre de l’Orde de Malta, Manuel Pinto de Fonseca, a la presència del qual van conduir l'alquimista Giovani Francesco Pitorno conegut con a Fra Umile da Petralia i el seu guia espiritual Alhotas. Debat que continuaria amb el Papa Climent XIII, Carlo della Torre di Rezzonico, del qual es va fer gran devot i amic.

La prova vital que hi ha més informació sobre esoterisme, màgia i ocultisme i Francmaçoneria en biblioteques no maçòniques, la tenim en la persona de Alphonse Louis Constant, més conegut entre els estudiosos d'esoterisme com Eliphas Lévi Zahed, el qual va estudiar i es va ordenar sacerdot al Seminari de Saint Sulpice. Per aquesta situació tan especial, va tenir accés a totes les biblioteques de convents i seminaris de l'època.

El fet de posseir una amplíssima cultura i de parlar diversos idiomes li va facilitar poder consultar antics i rars documents que suposadament la inquisició havia fet pastura de la flames. Per aquesta raó i el seu esperit liberal, aviat va ser considerat com a perillós dins de la pròpia església catòlica. Sent repudiat l'any 1841. Va pertànyer a diverses organitzacions maçòniques, entre les quals podem enumerar "La Fraternitat Maçònica d’Introducció a la Maçoneria del Ritu York", "La Germandat de la Llum" i la "Societat Rosacreu d'Anglia".

Després del resultat de les investigacions ordenades pel Papa Joan XXIII i complementant els estudis de Lévi Zahed, donaria inici al procés que va conduir a l'eliminació de les Butlles d'excomunió de la Francmaçoneria.

Les fonts on es pot indagar sobre la iniciació d'alts dignataris i de l'església són:

José Ferrer Benimeli, (jesuïta) científic historiador de la Maçoneria que ha tingut accés als arxius del Vaticà, ha constatat més de 2.000 noms de sacerdots que durant la segona meitat del segle XVIII, van pertànyer a la Maçoneria.

Segons aquest autor, en aquesta mateixa època, va haver Lògies compostes exclusivament per sacerdots catòlics com ara: "La Parfaite Union", a Rennes, "L'Amitié a l'épreuve", a Narbona, i la "Loge Theresienne", a Mons, i no només simples capellans rectors han format part de la Maçoneria, sinó alts Dignataris com van ser, el Príncep de l'Església de Lieja, Charles François de Velbruck. El Cardenal de Breslau a Àustria va ser iniciat poc temps després de la primera Butlla Papal.

La Butlla papal de 1738

Diversos historiadors estan d'acord que, en realitat, la veritable raó principal era política. Les tres primeres raons argumentades a la Butlla ja eren conegudes públicament en 1730 amb la publicació aquest any del llibre anti-Maçònic de Samuel Prichard "Maçoneria Disectada". Si aquestes raons eren tan importants per a l'Església Catòlica, per què va esperar fins a 1738 per emetre la Butlla Papal? El Papa donava suport a Carlos Eduardo, pretendent al tron ​​d'Anglaterra, catòlic, refugiat a Roma i contrari al monarca regnant que era protestant. La conclusió és la ja exposada que la realitat que el va induir a publicar la Butlla Papal és justament política. És sabut que va signar el document sense realment llegir-lo i va ser escrit per la seu cardenal Neri Corsini, conegut home polític per excel·lència. Segons l’obra Ars Quatuor Coronatorum Volum 104 de 1991. The Church of Rome and freemasonry (1738 ... 1917 ... 1983 ...) de W. Read (anglès).